A la tres
Amb el menjar no s’hi juga
“Si consumim només producte de temporada i de proximitat menjarem més bé, més bo i no més car
Vinc del mercat amb la fruita i la verdura de la setmana. Fa temps que a l’estiu, temps de fruita, costa trobar-ne de bona. Que sigui gustosa i madura. Com que volem menjar de tot i sempre, a la parada tenen més de 100 referències, i gairebé totes les tenen tot l’any. Tanta varietat no seria un problema si fos fàcil trobar producte de temporada collit quan toca, perquè un cop abastades, no maduren igual de bé peres o tomates que préssecs. Ha arribat a un punt que, en lloc de mirar la llista que porto de casa o l’oferta del taulell, m’estimo més que em diguin què m’he d’emportar, amb la prioritat que sigui bo. No vull triar a la babalà entre 40 varietats de fruita. M’estimo més començar l’estiu menjant cireres un mes seguit i empalmar amb els préssecs. Tomata i mongeta les ignoro a partir de la tardor, i fins l’any que ve. I pèsols i faves, només a la primavera. I d’horts de la vora, que per sort n’hi ha.
Compro com es comprava fa 50 anys, però si aquesta aparent regressió triomfés, tots menjaríem més bé, més bo i no més car. La globalització ens ha portat barbaritats com poder comprar taronges de l’hemisferi sud a l’estiu mentre als productors d’aquí sovint els queden a les mans, a l’arbre, a terra o, amb sort, la venen a preus irrisoris.
El preu de venda al detall és conseqüència directa del preu de venda majorista, que al seu torn és producte d’un increment de costos lligat a l’espiral dels preus de l’energia... i d’uns marges de la distribució que no s’han ajustat. L’exemple és real: a quant m’ha de vendre el paradista un quilo de préssec si el majorista li ha fet pagar a 5,5 el quilo? El productor –que també paga els preus desbocats de l’energia, fertilitzants i fitosanitaris– continua presoner dels preus que fixen les centrals de compres de la gran distribució, les que es poden permetre importar producte i dir-ho ben petit a l’etiqueta per mantenir preus baixos i incrementar els seus marges. Un oligopoli implacable que esquerdaríem canviant d’hàbits i passant-nos a un consum de producte fresc estacional i de proximitat. És una proposta.
