Contra el CAT: BCN

L’Ajuntament de Barcelona ha pretès mantenir-ho en secret fins ara, però al poblet global que som i patim tot se sap tard o d’hora. Els tècnics del consistori del cap i casal treballen des de fa temps perquè el registre mundial de dominis d’internet accepti el .BCN. Això és modernitat i progrés, senyors de l’Ajuntament! En època de dràstiques restriccions i àmplies retallades, segons diuen les llengües més esmolades, el consistori ha reservat una partida de tres milions d’euros per a una webada que, com a dany col·lateral bàsic, podria afeblir el domini .CAT. Diuen, per exemple, que una part d’aquesta xifra es dedicaria a abaratir l’accés al .BCN, que podria costar només un euro anual, mentre que el .CAT per a les entitats o empreses que el fan servir costa vint-i-cinc vegades més.

És cert que el de Barcelona no és l’únic ajuntament del món que ha tingut una pensada semblant. Ja fa anys que el de Berlín i el de Nova York ho intenten debades. Però és igualment obvi que el domini NY, per exemple, no faria ni pessigolles al dels Estats Units. Suposaria, exclusivament, reforçar la marca d’una ciutat que no ho necessita. No és el cas de Barcelona ni de Catalunya.

El domini .CAT ha estat la victòria del voluntarisme i la perícia d’uns rebels que no es van resignar amb les marques estatals i ha permès constatar l’existència d’un idioma i d’una altra sensibilitat nacional. El domini .BCN recorda aquella maniobra que volia dotar l’àrea metropolitana de Barcelona d’himne i bandera. Ni espanyols ni catalans: barcelonins! Molt bé. Senyors de l’Ajuntament, ¿ja han pentinat tots els gats de la ciutat? ¿Com és que tenen tan poca feina?