A la tres
El ‘careto’ de Rodrigo Rato
L’última imatge que en recordàvem ens el mostrava demanant perdó a les portes de la madrilenya Soto del Real, amb roba còmoda, eufemística vestimenta dels que són a punt d’entrar a la presó. “Accepto les meves obligacions amb la societat i assumeixo els errors que hagi comès”, proclamava amb calculada gramàtica i dubtosa contrició. No va tardar gaire a assaborir la clemència penitenciària: complerts els 70 anys i aprovat un curset de rehabilitació, van atorgar-li el tercer grau per tal que acabés de complir la condemna sota control telemàtic. D’aleshores ençà se l’ha vist comptades vegades, sempre amb roba còmoda però ara sense eufemismes. Set anys ha tardat el jutge a instruir la causa, remesa a l’Audiencia Nacional per tal que determini si el condemnen per haver-se enriquit presumptament gràcies al blanqueig de capitals, corrupció entre particulars i delicte fiscal. Per a segons qui, els terminis de la justícia també ho són, de còmodes. Hi ha d’altres caretos d’aquest senyor igualment memorables. La cara de pillet tot tocant la campana per animar els inversors a participar en la sortida de Bankia a la Borsa, quan els números interns ja en demostraven la nul·la viabilitat. La cara dura que hi posava des del ministeri, quan prometia als ciutadans tolerància zero amb els defraudadors tributaris i en l’àmbit particular presumptament evadia impostos. O l’expressió d’incredulitat el dia que la policia el va anar a buscar i van fer-lo entrar al cotxe posant-li la mà a la nuca com a un vulgar quinqui. Els sàtrapes de les altures sempre aconsegueixen un bon paracaigudes en el seu descens als inferns, però que Rato no esperi pas cap copet a l’esquena de l’actual cúpula. Per a ells qualsevol ombra enutjosa forma part del passat oblidat. Com haver votat contra la llei del divorci, la llei de l’avortament, la llei de matrimonis gais, contra la reforma laboral i la memòria històrica, haver permès la doble comptabilitat al partit, haver-se lucrat de la trama Gürtel... i s’acaba l’espai per a tanta política retrògrada i tants draps bruts.