De reüll
Tot en ordre
Canviar-ho tot perquè no canviï res. Els sona? Després d’anys de discussions i polèmiques, el Consell Internacional dels Museus (ICOM) ha aprovat una nova definició de museu que, diuen, ara sí fixa les funcions d’aquestes institucions culturals al segle XXI. Si avui en dia vols estar à la page tens a l’abast un catàleg de paraules infal·libles: inclusivitat, accessibilitat, sostenibilitat, ètica... Al significat oficial de museu ja hi són, i com ens n’alegrarem quan siguin una realitat. Posats a ser idealistes (que, perdonin, ho som), era molt més valent l’esborrany que l’ICOM va proposar el 2019 en què vinculava la raó de ser dels museus a la justícia social, la igualtat i el benestar planetari. La gran majoria de socis del club el van llançar a la brossa pel seu to polític, temorosos que s’obrís la veda a la restitució del patrimoni espoliat o a les reclamacions feministes i de comunitats ignorades diverses (els hereus dels espoliats) per tenir més representació tant en les exposicions com en els òrgans de govern (pst: una cosa va lligada amb l’altra). Continuarem anant als museus, per aprendre-hi i per divertir-nos, també per no entendre-hi un borrall i per avorrir-nos, i amb les utopies intactes: on, si no, podem imaginar-nos un món veritablement diferent del que ens endossen diàriament?