Jugada ‘full’

Als càrrecs d’Educació i als sindicats, me’ls imagino asseguts com fan els jugadors de pòquer en les pel·lícules, en estances resclosides colgades de fum de tabac i taules amb tapet de folre verd. Pocs dies abans de l’inici del curs, la conselleria dirigida per Josep Gonzàlez-Cambray (Lleida, 1972) s’ha jugat les cartes en la hipotètica partida amb una jugada arriscada, una jugada full que li ha sortit bé i en què els mestres, de nou, i també els alumnes, hem sortit perdent. L’hora lectiva que ens trauran a partir del mes de gener als docents d’aquest país era una reivindicació dels sindicats, tan defensada com el manteniment del curs escolar a mitjan setembre (el dilluns 12, tampoc ens esverem) o la recuperació dels estadis als sis anys (ara en nou). La reducció de l’hora lectiva es demanava per al començament del curs escolar, al setembre, i no pas per al cinquè mes en marxa; de manera que ni Cambray l’hauria d’haver proposat ni els sindicats acceptat, perquè portarà més feina que l’estalvi que haurà representat. L’hora lectiva del gener és una jugada full que només podria haver estat contestada amb el pòquer de la reducció de ràtios dels sindicats, la veritable clau de volta d’un sistema educatiu de qualitat. I la resta són jugades full, distraccions d’allò que és important.