Toc d'atenció dels empresaris
Pensant en una doble dimensió política –l’espanyola i la catalana– els empresaris del Cercle d’Economia van fer ahir una crida per abandonar la crispació i l’excés de tacticisme. Al conjunt de l’Estat, els empresaris creuen que s’estan polititzant els temes “delicats”, on el consens és imprescindible. El president del Cercle, José Manuel Lara, va reclamar als polítics que no utilitzin els temes fonamentals per a l’economia de manera diferent segons “el lloc de poder que ocupen”, ni per fer “deformacions tècniques tendencioses”. Si ja fa dos anys els empresaris demanaven un marc estable per poder prendre decisions i potenciar el creixement econòmic, ara lamenten que la “incertesa i la falta de previsibilitat continua patent en l’economia i l’organització del país”.
Els empresaris es mullen, i això és bo. Especialment quan, a nivell espanyol, no se sap si José Luis Rodríguez Zapatero serà capaç de garantir l’estabilitat del seu govern sense majoria absoluta al Congrés. El Cercle d’Economia reclama tant al PSOE com al PP que abandonin la crispació que va caracteritzar la darrera legislatura, i que va afectar també el món dels negocis. Pel que fa a Catalunya, les advertències dels empresaris van en una altra direcció. El Cercle acusa el govern de la Generalitat i l’oposició de CiU d’alimentar polèmiques, en lloc de trobar solucions als problemes seriosos que afrontem. No és casual que aquestes crítiques arribin en plena crisi de l’aigua, i després de l’apagada de Barcelona, la polèmica amb l’aeroport del Prat, la MAT, el Quart Cinturó...
Les dades econòmiques que anem coneixent cada dia avalen la tesi dels empresaris que cal unir esforços. Ahir mateix, el conseller Antoni Castells explicava que revisarà a la baixa el creixement previst per al 2008, que podria situar-se en un 2,5%, en lloc del 3% que havia anunciat inicialment. Al costat d’això, l’actitud dels partits catalans –tant del govern com de l’oposició– mereix la reprimenda de l’empresariat. Dels nostres polítics esperem lideratge, capacitat de reacció i consens ens els moments difícils. La recessió econòmica que s’anuncia serà l’examen definitiu per a la nostra classe política.
