En el desè aniversari

Les discrepàncies polítiques han arribat a la Diada, concretament a la manifestació convocada per l’ANC, que just aquest any compleix una dècada com a cita obligada per mostrar la temperatura del moviment i que, dit de passada, sempre ha estat més alta que la que li auguraven els contraris. En el desè aniversari, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ja ha anunciat se n’absentarà en sintonia amb la posició d’ERC, que considera que la mobilització d’enguany, en què l’assemblea critica que els partits independentistes s’han acomodat a les institucions i que malgrat tenir una majoria del 52% han deixat de cantó el conflicte amb Espanya, “exclou i divideix” l’independentisme. Junts, en canvi, s’hi abocarà.

La mobilització de l’Onze de Setembre ha llançat anys rere any un missatge de força i resistència de l’independentisme, tant de portes endins com, sobretot, de portes enfora, a l’Estat espanyol i al món, deixant imatges icòniques potentíssimes com la de la Via Catalana, la cadena humana que recorria el país; la manifestació en forma de V i la de la Meridiana. Igualment emblemàtica és la del 2012, comptada com la primera gran mobilització del procés. L’aleshores president, Artur Mas, defensava la negociació del pacte fiscal, però el missatge va ressonar més lluny i més clar: independència. És un exemple que el carrer i les entitats ha superat, sovint, la lògica i els interessos dels partits. També quan dos anys més tard, el 2014, l’aleshores presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, va etzibar a Mas allò de “president, posi les urnes” per reclamar-li que fes possible el 9-N.

Que els partits no sempre han estat còmodes amb les entitats sobiranistes és un fet, però no s’havia anat mai tan lluny com el divorci fet públic pels republicans amb l’ANC. Queden pocs dies per a la manifestació. Suficients, però, per pensar detingudament què pot suposar que la fotografia de la manifestació de la Diada de 2022 no surti prou nítida. Hi sortiria perdent tothom.