Infiltrats

Hi ha un paràgraf de l’Informe sobre el empleo de agentes de inteligencia por parte de la Comisaría General de Información de la Policía Nacional que desacredita d’entrada la seva rigorositat. És quan diu que Catalunya “llegó a declarar unilateral e ilegalmente su independencia del Estado español” amb la “promulgación por el Parlament de la DUI”. Tothom sap que, agradi o no, no és veritat. Però és que només cal que es llegeixin la sentència del Tribunal Suprem. L’altra consideració té a veure, justament, amb aquesta sentència. Perquè és la que els permet identificar “multitud de situaciones donde se ha producido violencia grave”. La sentència del Suprem, no ho oblidem, no condemna els líders independentistes per l’organització d’un referèndum, perquè es va despenalitzar el 2005. Els condemna per instar a un “levantamiento tumultuario” contra decisions judicials, referint-se a la defensa dels col·legis electorals on es feia una votació que tant el Constitucional com el TSJC van prohibir, amb raó o sense, i on volia entrar la policia de manera perfectament premeditada. Aquesta és la base que permet argumentar que s’infiltrin policies en organitzacions legals i pacífiques. Això i, no ho oblidem tampoc, les protestes contra la sentència, que qüestionen per la via dels fets l’estratègia de ni un paper a terra. Tot plegat està o molt ben orquestrat o perfectament aprofitat pel deep state que va del rei a les altes instàncies judicials i els espies i policies que preserven l’ordre franquista. Ara bé, el que és més greu és que faci referència a un acord del Consell de Ministres que el mateix ministeri de l’Interior admet que està relacionat amb l’estratègia contra el terrorisme. I, partir d’aquí, torturar la realitat per arribar on l’Estat se sent còmode. Algú va dir que “Espanya ha aguantat 200 morts d’ETA cada any”, però que “el que li fa por són les corbates”. No és una mala reflexió, ara que estem en temps de revisió històrica.