L’11-S i els dies mundials

Segons una web ben informada, durant el mes de setembre celebrem 117 dies mundials o internacionals, i a l’octubre, amb un dia més, hi haurà 124 efemèrides. Si fa o no fa, de mitjana, cada dia de l’any tenim tres o quatre motius per celebrar, commemorar, recordar, i, la veritat, no ens arriba la camisa al coll. Avui, 10 de setembre, és el dia mundial de l’arepa (gastronomia) i del benestar al Carib (cultura o turisme) i el dia internacional per a la prevenció del suïcidi i el dels primers auxilis (salut). Sens dubte, tots temes molt sensibles, especialment les arepes si se t’ha obert la gana. No dubto que la raça humana necessita ordre per poder posar el focus sobre aquells temes que són realment importants, però, és clar, ni donem l’abast ni sabem quin és el criteri per discernir entre què mereix ser assenyalat en un calendari i què no. També desconec des de quan existeixen els dies mundials. Així, d’entrada, trobo més seriosos els impulsats per l’ONU. Després, altres s’hi han anat sumant veient que les possibilitats són inesgotables –existeix el dia mundial de les cireres cobertes de xocolata, el dels amors impossibles, el dels mitjons perduts o el de l’ascensor–. I demà, que arriba un 11 de setembre més enverinat que mai on sembla que només els aliens es lliuren d’estar rebotats amb el món, potser és una bona ocasió per generar consensos al voltant de noves commemoracions per a aquest dia. Començo amb tres propostes: dia mundial de les reconciliacions impossibles, dia internacional de la taula d’en Bernat, on qui no hi és no hi és comptat, i dia dels diàlegs de sords.