A la tres
Ni independència ni eleccions
“Hi ha prou gent disposada a fer sacrificis personals més enllà de cridar “Govern dimissió!” amb tota la legitimitat?
Independència o eleccions, brama l’ANC. Compro la primera, per descomptat. Però com que ningú sap com fer-ho de manera indolora, com que a ERC no hi ha voluntaris per acabar al Suprem (i a Junts tampoc, no ens enganyem), quins serien aquesta vegada els escuts humans? Vaig més enllà: què estàs disposat a jugar-te, amic lector, a canvi d’intentar assolir la independència? Tots els que diumenge eren a l’estació de França estan disposats a fer sacrificis personals més enllà de cridar “Govern dimissió!” amb tota la legitimitat? Perquè encara que fossin només els 150.000 que ha comptat la Guàrdia Urbana, si estan disposats a arriscar sense concessions, són suficients per fer descarrilar l’Estat espanyol i canviar la tauleta de càmping actual per una de roure massís on negociar un futur diferent de veritat.
Si, com és de témer, no hi ha prou voluntaris per posar-se al capdavant de les operacions, l’alternativa de l’ANC són les eleccions. Passem per alt que les pestes que es diuen ara els partits del govern creixerien de manera exponencial en campanya. L’endemà de les eleccions estaríem en millors condicions d’avançar? No trobo com respondre sí. En el millor dels casos tornaria a tocar formar govern als mateixos –el risc de dilapidar el 52% de diputats independentistes és real– després d’una altra eterna i desgastadora negociació i en un clima de desconfiança irreversible.
Una societat madura ha de ser capaç d’entendre-ho gairebé tot, també que l’opció d’un replegament per acumular forces i esperar un moment més propici (que tampoc se sap si arribarà) pugui ser vàlida. Però els partits han d’explicar-ho sent valents i honestos. Continuar llançant-se ganivets entre companys de viatge –tots els independentistes ho són fins a assolir la plena sobirania– només desgasta i desmotiva. Diumenge, un grup de WhatsApp amb més de 100 membres de tendència hiperventilada va enregistrar un parell de vídeos i fotos. Anys enrere eren centenars. La gran manifestació era a l’AP-7, tornant cap a Barcelona com un diumenge qualsevol de finals d’estiu.
