Curs polític
La Diada és el tret de sortida del curs polític. Com passa cada quatre anys, alguns ja arriben amb presses per les eleccions municipals del maig. Ahir, primer ple municipal a la ciutat de Girona, on la lluita de cara al mes de maig es mostra molt interessant. Ho veiem els gironins, però també la gent de fora de la ciutat que és conscient que amb la marxa de Marta Madrenas el panorama a la ciutat s’obre cap a camins desconeguts. Si mirem uns anys enrere, la marxa d’Anna Pagans el 2011 va suposar una sotragada per a la formació, que va caure dels deu regidors que tenia a set. Ara es fa difícil dir quin impacte suposarà la marxa de Madrenas. Assumpció Puig arriba amb idees pròpies i s’haurà de veure si mantindrà gaire l’actual equip o en farà una renovació profunda per donar un nou impuls a la ciutat. Si Junts perdés algun regidor, el panorama seria d’una igualtat pregona a la capital gironina que obriria la possibilitat de múltiples pactes entre partits. El PSC, amb els socialistes impulsant les decisions des de La Moncloa, espera recuperar posicions passades, però el tema sobiranista pot frenar les seves possibilitats. Del resultat que en tregui sabrem el seu recorregut polític, ja no només a la ciutat de Girona. Òbviament, també serà clau veure qui situa Guanyem al capdavant de la formació. Lluc Salellas o Cristina Andreu semblen els més ben situats per continuar el projecte. Aglutinar sensibilitats a l’esquerra independentista va donar els seus fruits i els van situar com a segona força al ple, molt poc per sobre del PSC. Ara faltarà veure si el resultat del 2019 era el límit de la fórmula o si encara té recorregut. L’actual soci de govern de Junts, ERC, manté Quim Ayats al capdavant amb l’objectiu de superar el sostre de quatre regidors que semblen tenir els republicans en aquesta plaça. Entre aquests partits hi haurà el nou govern. Caldrà veure si els Comuns tornen al ple i compliquen encara més la distribució dels regidors d’esquerra. Per la banda dreta, Ciutadans, en caiguda lliure elecció rere elecció, veurem si manté representació i, en detriment seu, si Vox tindria alguna possibilitat d’entrar o el PP, històricament al ple, recupera els bous i les esquelles perduts després de l’1 d’Octubre. Per arribar a les eleccions falten vuit mesos, per a alguns es faran llargs, a altres els faltarà temps per a tot. Agafin crispetes.
