De set en set
Antipolítica o antiengany?
La gestió política posterior al referèndum aquest Onze de Setembre ha fet un tomb. No en sabem les conseqüències, però tothom n’intueix un canvi de fons. Han passat cinc anys de l’1-0 amb multitud de picabaralles entre els partits independentistes, i més important encara, amb multitud de promeses incomplertes per part d’aquests mateixos partits als seus votants. La decepció any rere any ha anat creixent mentre canviava la relació entre la gent i els partits. L’actitud d’aquests (especialment d’ERC) ha canviat de to i de posició, van passar d’estar al costat de la gent i les entitats a tractar-los amb condescendència. El que ells mateixos arengaven abans del referèndum després els ho ridiculitzaven com un infantilisme a les entitats civils, sense fer cap autocrítica dels seus canvis de posició. La seva actitud encara resulta més irrisòria constatant els seus fracassos amb als pactes amb el PSOE, pressupostos, inversions, desjudicialització, taula de diàleg... Res d’autodeterminació ni d’amnistia i més criminalització amb més persecucions judicials i il·legals com les escoltes. I ERC s’entossudeix a pintar el món al revés. En lloc de plantar-se davant de tots aquests atropellaments i incompliments encara continua fent costat al govern espanyol. I demana a les entitats que ataquin el govern que ells sostenen. No es cert quan diuen que no ataquen el govern de Madrid, el que passa és que ataquen el govern espanyol i els qui li donen suport. La gent i les entitats aquest Onze s’han rebel·lat contra tanta genuflexió política. No són antipartits ni antipolítica, són antienganys polítics. Els partits farien bé de recordar, com deia el poeta, que si no són poble no són res.