La higiene d’Anna Gabriel

Les ments més brutes són les que sempre gosen donar lliçons d’higiene als altres. L’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, ara puntualment retornada de l’exili per intentar refer la vida, ho sap prou bé perquè només de desembarcar al Parlament es va convertir en objectiu del masclisme més rònec, i no només per part de l’unionisme o dels homes. Ella i les altres diputades de la formació política més radical del nostre parlamentarisme –no cal ser-ho gaire per destacar, la veritat– van haver de suportar una campanya vergonyosa contra la qual la resta de partits no van ser gens combatius. Els mateixos que ara promouen l’absència de corbates trobaven un desprestigi per a la cambra comparèixer amb samarretes reivindicatives. Els més bel·ligerants anaven més enllà, carregant no pas contra les idees, sinó contra el pentinat. Per a l’ignominiós record d’aquells dies queden frases com la d’Alfonso Rojo: “Cal muntar una col·lecta per regalar xampú i perruquer a aquesta de la CUP.” Afortunadament, una cosa va ser el linxament a les xarxes i l’altra l’escalf del carrer, sense el qual la jove cupaire reconeix que potser hauria llençat la tovallola. Ja ho cantava Pere Tapias: “Al Parlament hi ha una diputada, és de Sallent, es diu Anna Gabriel; cada vegada que puja a l’estrada a en Puigdemont se li mou el serrell.” Quatre anys i alguna diòptria després, ara en llibertat i sense cautelars, n’hi ha amb ganes de tornar a practicar el tir al plat. Són els que li retreuen que s’hagi posat a disposició de la mateixa justícia de la qual va fugir. Home, si filem tan prim també podem retreure el mateix als que es van deixar empresonar o als que han acatat el sistema electoral espanyol per ser eurodiputats. Tan higiènicament democràtica va ser la decisió de marxar com la de tornar. És fàcil criticar el pentinat dels altres si pateixes alopècia, molt còmode reclamar sacrificis quan el teu és sota zero. “Ara que plegaràs, ja tens preparada una porta giratòria?”, li preguntava Júlia Otero el 2016. I ella responia: “Sí, la de l’atur.”