Inici d’un curs que no s’ha acabat

Dimarts vinent començarà el debat de política general al Parlament. El debat obrirà un curs polític que no s’ha tancat mai perquè tots els temes que eren damunt la taula al juliol segueixen oberts i pendents de resoldre. Són temes com ara la picabaralla entre ERC i Junts i temes més concrets, com el futur de l’ampliació del Prat, el futur d’uns Jocs Olímpics d’hivern, els molins de vent al mar de l’Empordà i altres temes. Tots depenen en bona part d’una estabilitat parlamentària que avui tot i la mà oberta dels socialistes no es produeix.

ERC i JxC han arribat a un petit acord no escrit ni publicat de mantenir aquesta setmana una treva. Es tracta de cuidar les declaracions i entrevistes i, sobretot, les piulades que tant esveren uns i altres. Caldrà veure fins a quin punt es manté el silenci i la manca de retrets. Convindria amb vista a pactar resolucions independentistes en el debat de dimarts. Tot fa pensar que el debat serà més de definició de l’independentisme que no pas d’una pugna entre el govern i l’oposició. L’independentisme té la possibilitat, en format de resolució, de deixar escrit sobre el paper els objectius per als pròxims anys. Fet que per les circumstàncies de les situacions processals no s’ha explicat prou bé i ha creat confusió als ciutadans, i sovint ha portat decepció, malgrat que el voluntarisme segueix viu amb la demostració de força del darrer Onze. No hi haurà eleccions i el president, Pere Aragonès, esgotarà la legislatura. Mantindrà els consellers de JxCat al govern, malgrat que en una errada la direcció de JxCat s’ha compromès just després del debat de política general a una consulta amb la militància per preguntar si cal sortir o no del govern. Fet molt democràtic, però poc estratègic, que pot passar factura a la parella Turull-Borràs.