Dalí, amb ulls de nen
Visitar un museu amb un nen, que no té cap mania sobre l’art i els artistes, és tot un exercici, i molt recomanable. Encara que expliquem a l’infant les obres que observem a partir de la nostra visió, coneixements i perjudicis, els ulls del nen sempre hi descobriran altres conceptes i idees que nosaltres no havíem vist ni imaginat mai. Els asseguro que és una experiència única, especialment si el museu que visitem és el Teatre Museu Dalí de Figueres. Entrar al pati, antic pati de butaques del que havia estat el teatre Principal de Figueres, i veure-hi un Cadillac dins el qual plou i, darrere el vehicle, aquella columna feta de pneumàtics apilats que aguanta una barca i l’espectacular escultura La reina Esther, si ja és impactant per a un adult, un nen ho troba admirable, s’hi enfila i intenta entrar dins el Cadillac, i després et bombardeja amb preguntes, i proves de respondre sobre l’origen del vehicle i de la barca Gala, que havia navegat sempre per Portlligat. Tot seguit, pugem a l’escenari, que té com a coberta la cúpula geodèsica, amb forma d’ull de mosca, i davant el colossal oli de quatre metres El torero al·lucinogen, i el quadre Gala despullada mirant el mar, amb el qual juguem, el mirem de lluny, acluquem els ulls i Gala es transforma en el president Abraham Lincoln. Continuem i al bell mig de l’escenari trepitgem la llosa de la tomba del pintor Salvador Dalí, que després baixem a visitar. I el nen pregunta: “Per què van enterrar Dalí aquí?” Li responc que era perquè ho va demanar. En realitat, aquest és un misteri que algun dia l’alcalde de Figueres Marià Lorca ens haurà de desvelar. I continuem la visita per l’estança on hi ha L’autoretrat tou amb bacó fregit i el retrat de Pablo Picasso, i aquí explico que en aquesta sala jo de petit hi venia amb la meva mare a comprar el peix. Els baixos de l’antic teatre es van utilitzar durant anys com a mercat municipal del peix. Però el que és molt maco d’explicar és l’obra El palau del vent, pintada en el sostre d’una gran sala, i observem tots els detalls, els que veus tu i els que veu el nen, que en tot moment manté una actitud activa i fa córrer la seva imaginació, que és tal com Dalí volia que visitéssim el seu museu. Hi he estat manta vegades, però ara més que mai vull tornar-hi per veure i redescobrir tot allò que encara no havia vist i que un nen petit, en una passejada de tarda d’estiu, m’ha ensenyat.
