L’abús del riu Ter

Fins al dia 28 de setembre es pot visitar, a la biblioteca Carles Rahola de Girona, l’exposició El Ter, dits i fets del transvasament, organitzada per la Diputació de Girona. Un títol ben trobat per explicar la història del transvasament del riu Ter a Barcelona, en què els dits i els fet han quedat certament allunyats. En el primer panell de la mostra, a mode de resum, s’explica com aquest transvasament es va fer en plena dictadura, sense oposició, i com l’arribada de la democràcia no ha servit per trobar la manera d’equilibrar les càrregues hidràuliques que pesen sobre cada territori. “Catalunya viu una certa tranquil·litat hídrica que es recolza en l’abús d’un riu, que encara avui suporta greus riscs d’inundació, sense cap compensació ni l’ajut d’un cirineu que l’alleugereixi de la pesada càrrega que sosté”, s’afirma. I hi afegeix com el temporal Glòria (gener del 2020) va posar al descobert la situació de vulnerabilitat del Baix Ter per la manca d’inversions i manteniment de les lleres. “Susqueda es va mostrar insuficient per contenir el riu. La superació del risc d’inundació requereix mesures complementàries, que s’esperen a Girona des de fa 50 anys”, s’indica. La mostra fa un repàs dels acords que s’han pres en diferents èpoques per regular el cabal del riu. Així, el 14 de novembre del 1958 es va aprovar el decret que distribuïa els cabals del riu i n’establia les prioritats. Unes prioritats que parlaven de garantir l’abastament de Girona i les poblacions de la conca i de la Costa Brava centre, els cabals necessaris per regar i un cabal mínim de tres metres cúbics al seu pas per Girona. I establia que el cabal sobrant es derivaria aigua per abastir Barcelona. Però els fets es van succeir de manera diferent. Primer, es va construir el transvasament de Barcelona, que va començar a rebre aigua el desembre del 1966. I el cabal mínim circulant per Girona no es va poder mesurar fins al 1985, 19 anys després. A partir d’aquí, les promeses de retorn al riu es van succeir i no va ser fins l’agost del 2017 quan la Generalitat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i les institucions gironines van subscriure els acords de la Taula del Ter, que s’han de desenvolupar en tres fases i que han de culminar el 2028 amb una transferència que sigui d’un màxim anual del 30% i sense que mai se superi el màxim de 90 hectòmetres cúbics. Caldrà estar amatents a la següent exposició dedicada al Ter.