El voraviu
Morta i enterrada
L’emèrit hi era com a “rei d’Espanya” i se’n fot del mort i de qui el vetlla
Finalment s’ha acabat. “És morta i enterrada”, diria l’àvia Neus, amb alleugeriment després de tant i tant de dol. Semblava que la passejada del cadàver (o del taüt) no s’acabaria mai més, però ja està. Queda la segona part, segona temporada o com n’hi vulgueu dir. Ens sotmetran a una nova dutxa i bany d’idolatrament i misticisme monàrquic per la coronació de Carles III, que queda per molt més endavant si atenem a la tradició. Isabel va trigar setze mesos, quan va morir el seu pare, el rei Jordi VI (febrer de 1952), a ser coronada (juny de 1953). Mentrestant la versió hispànica del serial s’allarga amb teories i relats sobre la foto del quartet. Les fotos, vaja, del quartet. La més oficial i la robada. Tenim la que estan amb les formes normals d’enterrament i l’altra en què deixen constància oficial de quina és la realitat de la monarquia espanyola, ho expliquin com ho expliquin. El protocol britànic ho ha deixat ben clar. Reis d’Espanya. Tots quatre. Per això els posen junts. El pare, emèrit, fugit i autor de complementàries a la Hisenda que defrauda, però rei d’ Espanya. I també tenim la robada per la càmera, la que obliga la jove a mirar-lo amb cara de Rottenmeyer. És el que hi ha. Han viscut per “salvar el rei” i ara se sent amb forces per fotre's del mort i de qui el vetlla. A Sanxenxo va ser clar: “Explicacions de què?” I ara hi ha tornat: “Ni que hagués matat algú, jo!” La tercera serà de traca i mocador.
