Tan sols un obstacle menys

Després de més d’una dècada d’haver de pregar per votar, ahir el Senat donava l’últim vistiplau per a la reforma de la Loreg, la llei electoral, que afecta el vot exterior. Amb aquesta reforma, s’elimina per fi la vergonya del vot pregat, una modalitat instaurada el 2011 que implica greus deficiències democràtiques i per la qual els residents a l’estranger han de sol·licitar de manera oficial poder votar en unes eleccions. També es milloren alguns terminis i l’accessibilitat de la votació, i s’habilita la descàrrega telemàtica de les paperetes electorals.

Si hem arribat fins aquí és gràcies a la lluita incansable de la ciutadania, les entitats, els partits i les institucions. Una lluita que també ens hem fet nostra des del govern. Aquesta és una fita que celebrem, és clar, però no sense una advertència: de cap manera podem ser complaents. El fet que no s’hagi aprofitat aquest procés que ha durat tants anys per introduir una reforma del vot exterior més profunda ens porta a un simple retorn al passat, a principis de segle. De fet, després de tots aquests esforços, ni tan sols ens ofereix un present en condicions.

És per això que no renunciem a continuar reclamant la indispensable incorporació d’elements de traçabilitat del vot i l’inici del camí cap a altres modalitats, com ara el vot delegat i el vot electrònic. No, no és una quimera: aquest mateix mes de juny, per exemple, en les eleccions legislatives franceses, la ciutadania francesa a l’exterior ja va tenir l’oportunitat d’expressar el seu dret a vot en línia. Malgrat que aquesta no és una competència de la Generalitat de Catalunya, sinó del govern espanyol, continuarem explorant seriosament les vies per avançar en aquest sentit. El nostre compromís és estudiar la posada en marxa del vot exterior en línia.

Així doncs, malgrat la reforma aprovada ahir, el vot exterior continua implicant vulneracions directes a un dels drets humans més essencials en una societat democràtica: el dret a vot. Les xifres són dramàtiques. Que en les últimes eleccions al Parlament de Catalunya només aconseguissin votar un 4% de les persones inscrites al CERA, el cens de l’electorat resident permanentment a l’estranger, deixa clar que el sufragi universal d’aquest col·lectiu no existeix. Cal tenir en compte, a més, que aquest percentatge és en realitat encara més vergonyós: com que el sistema no funciona, molts electors ni s’inscriuen al CERA. Veurem en les pròximes eleccions quin efecte té la derogació del vot pregat i en quin grau millora els drets de la ciutadania a l’exterior.

Aquest és un tema que ha estat una prioritat des que vaig assumir el càrrec com a consellera d’Acció Exterior i Govern Obert. Com sabeu, he viscut el greuge del vot exterior en primera persona: jo també he hagut de recórrer l’impossible cursa d’obstacles per votar com a resident als Estats Units durant molts anys. Aquesta prioritat també s’ha vist plasmada en l’estructuració del Departament que encapçalo, dotant la Catalunya exterior per primer cop d’una direcció general.

Aquest estiu hem celebrat el primer aniversari de la creació d’aquesta unitat destinada a apropar-nos més als catalans i catalanes que viuen a l’estranger i a donar millors serveis a aquest col·lectiu. Una decisió política estratègica per corregir un dèficit històric amb una part important de la ciutadania –la segona ciutat de Catalunya, no ens cansarem de repetir-ho– de la qual molts hem format part en algun moment de la nostra vida. Avui, de moment, celebrem que hi ha un obstacle menys en el llarg i difícil camí del vot exterior. Però és tan sols això: una pedra menys. És la meva prioritat total i absoluta continuar treballant i seguir pressionant per esmenar aquest greuge històric cap a la comunitat catalana a l’exterior.