La Ludwig Band d’Espolla
Probablement no es parlava tant d’Espolla en el món de la música popular catalana des que l’espollenca Assumpta Pagès i Lagres (1914-1997), autora de la lletra, i el compositor guixolenc Artur Rimbau i Clos (1898-1978) van compondre la sardana Espolla aimada. estrenada el 28 d’agost del 1965, segons consta a portalsardanista.cat . “Tots fem contents nostre camí/ pregant units al Déu del cel/ que satisfaci el nostre anhel/ de poder un jorn ací morir”, així acaba de sardana en qüestió, després de lloar les moltes virtuts d’aquest poble empordanès, “ben petit” i ”ben humil”.
El motiu pel qual ara se’n parla tant, d’Espolla, és La Ludwing Band, l’última gran sensació musical del país, que amb només un EP i dos àlbums editats en cinc anys, la meitat en pandèmia, ha aconseguit conquerir els cors del públic i de la crítica a l’uníson, sense amagar mai quin és el seu origen: la banda, que va començar assajant a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil d’Espolla, es presenta com “el segon millor grup d’Espolla”. És una mena d’acudit intern que fa referència implícita al gran Joan Cardoner, heavy espollenc de llarga trajectòria, que seria el primer. A més, fa una setmana La Ludwig Band va rebre el premi Cerverí a la millor lletra de cançó, dels Premis Literaris de Girona, per S’ha mort l’home més vell d’Espolla, que tot fa pensar que parla, sense dir-ne el nom, de Jaume Comas Mallart, perpinyanès resident a Espolla des del 1933, que va morir la tardor del 2019 i a qui el compositor rossellonenc Joan Moratà ja va dedicar la sardana El Jacques d’Espolla. En Jaume/Jacques, pagès d’ofici, havia participat, entre el 1965 i el 1968, en l’organització d’uns concursos de sardanes a Espolla, com recordava Puri Viñas a la revista local La Verna el juliol del 2018. Dos anys abans, a la mateixa revista es podia llegir que en Jacques i una bebè anomenada Lou havien encès la foguera de Sant Joan com el més gran i la més petita del poble. De fet, S’ha mort l’home... no parla tant d’en Jacques, sinó de com Espolla va perdent els comerços, l’escola, els serveis i la gent. Però de moment hi ha molta vida i també molta música: cada any s’hi fa la Trobada de Cantadors –on Quim Carandell, cantant de La Ludwig, ha fet mèrits en el concurs de cant improvisat–, en Cardoner continua retronant i La Ludwig Band demostra un cop més que el més local és també universal.
