Et vas esgotar tu, Pascal

Segons l’àvia Neus, quan no les podem haver diem que són verdes. I és el que fa Marta Pascal (excap de la deriva convergent) quan diu que el projecte independentista s’ha esgotat. Com que la dona està dedicada a una gresca tan pomposa com la que té (People & Politics Connector), s’entén que posi tant formatge com posa per a tan poc pa. S’ha de cobrir l’expedient. Però, en les eleccions del febrer del 2021, el que es va esgotar amb els 4.560 vots que va treure el PNC que liderava varen ser Marta Pascal i el PNC, no els independentismes, que en varen treure 1.443.273 entre ERC (605.581), Junts (570.539), la CUP (189.924) i el PDeCAT (77.229). Altra cosa és que els mil aparells i artefactes que hi ha al darrere de l’unionisme i, sobretot, de l’unionisme emmascarat (civetistes, intermediaris, equidistants, negociadors, ponts aeris, terceres vies, neoautonomistes i moderadors) no afluixin en la venda del peix d’un espai catalanista que és partidari del retrobament de no se sap què. El que ha fet bé Marta Pascal ha estat deixar-ho i com ella ho haurien de deixar una bona colla. Tots els que han estat a primera fila els darrers anys i han grapejat el somni amb tan mala traça. Que posin distància. El projecte independentista és com els joguets de corda. Se’n dona i tornen a circular. La desafecció la crea la incompetència dels dirigents, però la incompetència dels dirigents no esgota un moviment de base tan àmplia.