Un pregó lluït i emotiu

Dijous passat, amb motiu de l’arrencada de la festa major de Santa Coloma de Farners, l’escola centenària Sant Salvador d’Horta va fer vibrar i emocionar tota la gentada que omplia la plaça Primer d’Octubre de la població, amb un pregó lluït, ben estructurat i molt emotiu. L’inici ja va ser espectacular, els seus capgrossos van sortir del centre i fent rua es van dirigir a l’esplanada de davant del balcó de l’ajuntament, conduïts pel so d’una melodia alegre i engrescadora que convidava a acompanyar-los seguint el ritme, movent el cos i picant de mans. L’alcalde, en la salutació, va expressar que era un goig i una alegria que, després de tot aquest temps confús i fosc de la pandèmia, fos aquesta comunitat educativa, amb les seves paraules, la que iniciés el començament de la festa.

El pregó va combinar música festiva, història i anècdotes; es van mencionar personatges il·lustres, es van llegir poemes, es va repassar el paisatge, es va reivindicar l’educació i la figura del mestre dins del sistema educatiu. Tot, amb una elegància desmesurada, un ritme dinàmic, amb alternança de lectors, de llums i d’espais. Va ser una posada en escena encertada i molt aplaudida amb un contingut precís, adequat i rellevant.

Els missatges, pronunciats amb entusiasme per diferents membres del centre escolar, van anar fluint amb un to majestuós i agradable, com requeria l’ocasió, apuntant que aquest col·legi va ser un dels primers de Catalunya a impartir l’ensenyament en català, a tenir una aula d’acollida, a implementar les noves tecnologies en els aprenentatges amb el convenciment que l’escola educa, forma i socialitza. “La meva escola s’alça valenta, ferma i elegant”, “La meva escola, la dels colors i alegria, ja és centenària”, “Visca, visca, per molts anys”, recitaven una mare, exalumna del Sant Salvador d’Horta, i el seu fill, que hi està cursant sisè de primària. Un bonic poema de Lola Casas, escrit amb motiu del centenari i llegit magistralment al mig del pregó. De sobte, ens van convidar a girar-nos, es va sentir un “0ooh” unànime i un raig de llum va il·luminar l’aula de la torreta, on des de la finestra dues mestres jubilades ens van explicar, amb molta dolçor, anècdotes, sentiments i experiències viscudes. Quin moment més emotiu! Un pregó per recordar.