Tan clar com l’aigua

Mentre els diputats eren a dinar (aquest sí que és un mentrestant ben gestionat), la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, ja va clavar garrotada al president Aragonès i al debat, tot, de política general. No tenen manies, aquests ministres de Sánchez! N’han après del cap gros i piquen i maltracten els seus socis en públic sense cap mirament, convençuts que tenen un biaix masoquista (políticament parlant) i que els contempla una clientela que premia el sadisme (també parlant políticament). Quan a la tarda es va reprendre el debat, tots els grups ja havien pogut contrastar (saber-ho, ho saben de tota la vida) que l’acord de claredat del president Aragonès era un somni de la primera nit de tardor, màgia potàgia, bagul dels records, pellofa. Res de res. Tan clar com l’aigua. L’acord de claredat havia quedat en res després de la intervenció de la ministra portaveu i d’un cop ull a les hemeroteques recents, on es constataven dues misèries més que s’afegien a la patacada de la ministra. La proposta Aragonès era un full de calc d’una proposta que els comuns encara duien en el darrer programa electoral, que abans ja havia llançat el PSC de Miquel Iceta,i que el mateix Aragonès, el 2016, en una piulada de l’11 de Setembre, qualificava de “la fal·làcia de la via canadenca”, i recomanava un article de Josep Costa en què es desmuntava “l’acord de claredat” que va ser la gran proposta d’ahir. Fum, fum, fum!