Pantomima al cúbic

Hi ha dies que la política resulta especialment ridícula i que fa coses ben

paradoxals i estranyes, de l’estil de posar en els paquets de tabac que no fumem. Vivim una situació clavada a la del govern Torra, a la inversa. Quan va estar ERC demanant eleccions al president Torra dia sí i dia també des del govern? Ho tenien tan senzill com dimitir en bloc, retirar-li el suport i obligar-lo de facto a convocar eleccions. No ho varen fer mai. Temien que l’electorat els piqués el clau. La confiança entre socis feia el mateix fàstic en aquella època que ara, però els partits juguen en posicions canviades. Ara xuta Junts i sota els pals hi ha ERC. I ara Junts diu que li demanaran una moció de confiança. Si realment n’estan tips i valoren deixar-lo penjat com un fuet només han de fer que retirar-li el suport parlamentari i tot anirà avall que fa baixada. El que passa és que han vist la cara del ciutadà que es pregunta astorat: que tenen al cap ses senyories? A dos dies del cinquè aniversari de l’1-O, a dos mesos de l’aprovació dels pressupostos, a vuit mesos de les municipals i a tretze mesos de les generals ara trencaran el govern? Per formar una nova majoria o per anar eleccions? O per a res? Vivim una pantomima al cúbic. És pantomima l’acord de claredat, és pantomima la moció de confiança i és pantomima el trencament del govern. O m’ho penso, que són pantomimes. Si algú va de veres llavors el problema es majúscul.