Sortir del govern

Amb el debat de política general celebrat al Parlament català ha revifat la polèmica sobre una hipotètica sortida de Junts del govern de Catalunya. Des que aquest partit va obrir la porta a consultar la militància sobre la possibilitat d’abandonar l’executiu, ja fa uns quants mesos que aquesta opció es planteja a mode d’advertiment o, més ben dit, d’amenaça. De vegades sembla que la possibilitat es refreda, amb marxes enrere comparables al mític moonwalk de Michael Jackson. En altres casos, depenent del corrent intern a què pertanyi l’interlocutor, sembla que pren força i que podria arribar a ser possible. El cas és que no hi ha cap impediment físic ni jurídic per marxar del govern. No es tracta de cap segrest, ni de cap hipoteca. Així doncs, no té gaire sentit recrear-se en la conversa: o se’n surt o no se’n surt. Què implicaria tal moviment de Junts? De moment suposaria que ERC governaria en solitari. Això voldria dir que els consellers de Junts abandonarien els seus respectius càrrecs, passant a la irrellevància política, i els traspassarien a uns nous consellers del partit del president. Amb ells haurien de marxar els seus subordinats de designació política, que també serien substituïts convenientment. Que Junts sortís de l’executiu no implicaria necessàriament que deixés de donar suport al govern en l’àmbit legislatiu. Costaria d’imaginar-se aquella formació intentant derrocar la presidència de la Generalitat donant suport necessàriament a un candidat alternatiu –que no pot ser altre que Salvador Illa– o tombant uns pressupostos confeccionats per un exconseller anomenat Jaume Giró. Com que tots aquests escenaris no són gaire falaguers per a Junts, potser el més sensat seria deixar de marejar la perdiu al respecte. Mentrestant, el PSC es va fregant les mans amb la projecció d’aquesta imatge de desgavell que ofereix l’independentisme.