‘Alejandro Magno’

Et felicito de tot cor, Alejandro Fernández. El teu minut d’or al Parlament posant el dit en les misèries de l’independentisme (ui sí, quin mèrit) s’ha acabat fent tan viral que fins i tot un company de la redacció m’ho ha acabat admetent: “Hòstia, és que ho has de veure, té tota la raó.” Ets el nou ídol de l’ANC.

Fernández, per molt magne que et consideris quan puges a l’estrada, no deixes de ser un Demòstenes qualsevol. Molta oratòria castellana i castiza contra els adversaris, però les vergonyes ben obertes al vent. Vas agafar les regnes de l’exèrcit popular català el 2018 i el vas conduir als pitjors resultats de la seva història. Sí, ho heu llegit bé. Els pitjors. I dius que com a independentista et sentiries enganyat. I com a unionista? Com et sentiries?

En el teu currículum no només hi tenim una derrota que no et va enviar de tornada a Tarraco de miracle. Eres un dels homes forts de Rajoy –portaveu al Parlament– a Catalunya el 2017. Alejandro, on són les urnes? On són les paperetes? Es va votar davant dels vostres nassos. Sí o no?

La moció de censura que va posar fi per sempre més a la vida política del teu Mariano la van muntar davant dels teus morros els partits catalans, inclòs Puigdemont des de l’exili. A veure, Alejandro. En sabies alguna cosa, si tan espavilat eres?

El PP ha estat condemnat judicialment perquè tothom va ficar mà a la caixa; però mira, et perdono perquè temo que ningú et va avisar quan hi havia el repartiment. Segurament tampoc et van advertir, quan ja eres diputat, de l’operació Catalunya. Coses que passen.

Ja saps que Casado va durar quatre dies, el temps suficient per muntar al teu costat l’operació Cayetana Álvarez de Toledo. Un altre cop els pitjors resultats en la història del PP a Catalunya, aquesta vegada en les generals. Però segur que no és culpa teva. En qualsevol cas, prepara un discurs pel dia que vingui Núñez Feijóo a Catalunya a repassar el teu historial.