Opinió

A la tres

I l’altra part?

“Al cap de cinc anys, el relat de l’1-O des de la vessant de l’Estat continua sent un silenci. Les derrotes s’amaguen

Cinc anys després, el retrat que s’ha construït sobre l’1-O de l’Ebre cap aquí, forçosament no pot ser del tot complet. Però déu-n’hi-do els elements que se’n coneixen. Potser per allò que els catalans de les pedres en fem pans, hem tingut a l’abast una generosa producció de llibres, reportatges o documentals que ens han permès copsar quatre coses més de l’estat major que va donar forma al referèndum; quin va ser el periple de les urnes des de la Xina; com era aquell peculiar operatiu que es va ordir per defensar el Palau de la Generalitat d’una eventual entrada a la força dels uniformats, o el text redactat complet, de la mà d’un tal Quim Torra, d’una declaració d’independència que mai no va arribar a retronar. Són tan pocs els triomfs que aquest país pot relatar en primera persona, que quan en cau un no ens podem estar no ja de rememorar-lo generosament, sinó que la injecció d’autoestima ens porta a narrar-lo fins a detalls que, potser, no convindria en nom de la prudència o la vergonya aliena. La de l’1-O, però, és una història que per tenir tal categoria s’hauria de poder explicar des de dues visions confrontades. I què en sabem, de la de l’Ebre enllà? Molt poc, amb excepcions descontextualitzades –ahir mateix– sobre capítols molt concrets. Per la resta, un erm pel que fa a ressenyes documentades que ens permetin no ja saber, sinó tan sols intuir el relat complet de què va fer l’executiu de Rajoy en aquelles dates. Qui va ordenar no entrar a les escoles a la tarda? De debò va haver-hi pressions de fora? De qui? Com es va ordir la repressió posterior? Les respostes només les podem suposar. Ningú, o gairebé, hi ha volgut burxar de debò. I no deixa de sorprendre que no hi hagi un mínim interès, guiat per l’esperit crític o tàctic, per ficar-hi cullerada. Perquè mira que, des de la perspectiva espanyola, no són pocs els interrogants oberts. Potser hauran de passar cinc anys més perquè aquest Estat fallit s’empassi l’orgull ferit, paeixi aquella derrota i passi comptes, essencialment amb si mateix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia