No s’hi val a badar amb la infància

No es manifesten ni protesten públicament pels seus drets vulnerats, i els mitjans de comunicació els mostrem d’esquena o amb les mans tapant la cara o el cap jup damunt els braços creuats, i fem bé i és obligatori respectar la privacitat perquè són menors i perquè ens avergonyiria mirar-los als ulls. Però són notícia –no pas destacada, tal com està el món mundial i domèstic!–, atès que la pobresa infantil creix a Catalunya: més del 33,4% dels nens i adolescents hi estan atrapats (dada del 2021; increment del 2,4% respecte al 2020), segons adverteix el comitè català d’Unicef en el seu informe No s’hi val a badar, i menys ara que l’escalada de preus complica la situació fins a un possible punt de no retorn; de fet, aquests infants del 2022 són fills d’adolescents i joves delmats per la crisi del 2008 que es va endur també els avis. Cal, com reclama Unicef, polítiques de protecció a l’altura dels desafiaments, que vol dir augmentar la inversió social, perquè la pobresa s’està convertint en una xacra estructural de greus conseqüències encadenades. Altres dades també millorables: la sanitat pública s’ocupa de menys de la meitat dels infants i adolescents amb trastorn de salut mental, segons l’Observatori dels Drets de la Infància i el Col·legi de Psicologia, que informa que degut a les elevades ràtios les atencions se centren més en l’emergència que en la prevenció, sovint esdevenen tardanes i de baixa intensitat, bo i disminuint la capacitat terapèutica; així és com ho expliquen. No badem: quin futur té una societat que no cuida els seus fills?