Negocis provats en combat

Negocis provats en combat. És el títol de l’informe presentat ahir pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau que duu un subtítol ben aclaridor: Exportar la marca ‘made in Israel’ per mantenir l’ocupació i normalitzar la injustícia. Els autors, Alejandro Pozo i Ainhoa Ruiz, detallen la llarga i lucrativa complicitat entre la UE i el govern de Tel Aviv pel que fa a la tecnologia d’armes, control i vigilància, una complicitat que mata en primer lloc la població palestina. I això? Israel posseeix una de les indústries militars més potents del món, i Europa esdevé un dels seus principals clients, sabent que les existències porten segell de garantia, ja que abans Israel ha validat la seva eficàcia en el laboratori de la franja de Gaza; aquesta és la publicitat que en fa sense cap mena d’escrúpol. Reeixit i pervers benefici per a les dues parts: el proveïdor adquireix més recursos econòmics per mantenir i augmentar el seu domini damunt dels territoris ocupats i el comprador obté material provat en combat, molt especialment sistemes de blindatge i de repressió a les fronteres. Ainhoa Ruiz ho resumeix amb aquestes paraules: “En un context mundial d’augment de persones desplaçades per la força, la tecnologia emprada per construir i modelar l’apartheid israelià contra la comunitat palestina està sent exportada a altres governs i fronteres –els EUA, Kenya, el Marroc, Corea del Sud, Xipre, Colòmbia, l’Índia i en gran mesura la UE, a través de Frontex–. Un negoci a l’alça, amb les necessàries sintonies per vulnerar els drets humans; no cal dir qui hi perd, qui hi pren mal, qui en tasta la violència.