Sense pantalles

Diversos ajuntaments de França, inclòs el de París, han decidit no instal·lar pantalles gegants al carrer per seguir els partits del pròxim mundial de futbol, que s’ha de celebrar a Qatar del 20 de novembre al 18 de desembre. És la seva manera de protestar contra l’emirat, un país que trepitja els drets humans però del qual els occidentals s’han fet més i més dependents gràcies a les seves reserves de gas. En el boicot s’al·leguen motius ecològics –com per exemple la climatització dels estadis, un malbaratament energètic en un moment en què es demanen sacrificis i estalvi a la població– i socials, especialment els abusos contra els treballadors immigrants, molts dels quals han trobat la mort durant la construcció dels vuit escenaris de les pròximes competicions. Hi ha hagut crítiques a aquesta campanya, per hipòcrita –la gent mirarà igualment els partits, però a casa– i insuficient. Que és poca cosa és evident, hauria estat més coherent no participar en el mundial. Però, almenys, és un gest per visualitzar vulneracions dels drets humans. Malauradament, hi ha moltes més situacions que exigirien iniciatives semblants de denúncia. Només cal veure les noies i dones que arrisquen la vida a l’Iran per lliurar-se d’imposicions i dur la vida que volen.