Princesa de Girona

El diari El Mundo ens ha explicat, oportunament, que el rei Felip VI va fer que la princesa de Girona, Elionor de Borbó i Ortiz, assistís al discurs del 3 d’octubre i que a la nena, per ordre del seu pare, se la va anar informant de tots els passos que es van seguir aquell dia. Més enllà de quin tipus d’educació rep una nena que aleshores tenia 11 anys –ells que parlen tant d’adoctrinament–, el pare de la qual, cap de l’exèrcit, amenaça milions de súbdits, el cinquè aniversari dels fets d’octubre ens està confirmant una possibilitat. Que al Madrid del poder, que diria Javier Cercas, l’Estat, aquest objecte volador instal·lat sobre la ciutat com si fos l’Estrella de la Mort, en símil d’Antonio Baños, es va creure més que Catalunya seria independent que els mateixos catalans. O que els polítics catalans. Potser.

Perquè aquesta informació de l’exdiari de Pedro J. va publicar-se l’endemà que El País confirmés que el cap de l’Estat Major de la Defensa, el general Fernando Alejandre Martínez, tenia un simpàtic pla per fer entrar l’exèrcit per la Diagonal en cas de declaració d’independència. De fet, el pla es va activar durant vuit segons, el temps que Carles Puigdemont va trigar a deixar-la en suspens. Tal bestiesa, amb el vistiplau de la ministra de Defensa María Dolores de Cospedal, enfrontada, recordem-ho, a Soraya Saénz de Santamaría, la responsable d’un CNI que o no va buscar les urnes, o no les va trobar, o va enganyar la vicepresidenta i el cap dels espies per provocar el “tumulto” que va permetre empresonar líders independentistes. Que aquesta n’és una altra: l’Estat profund, especialment l’exèrcit i amb el rei al capdavant, va actuar per evitar una independència que es creien o va elaborar un pla per escarmentar els polítics, ciutadans i tutti quanti independentista que mogués la cua? Cinc anys després, malgrat el soroll, però amb la marea baixa, comencem a tenir un esbós, però la història no està escrita.