Masquef (Junts) és ‘indepe’?

A Figueres ja fa dies que es busquen les pessigolles. El ple d’abans-d’ahir va transformar-se, com sol passar cada cop que les eleccions municipals són a tocar, en un escenari de recerca esbojarrada de visibilitat mediàtica. Dilluns, en el ple de Figueres, tres coses van quedar ben clares: Lladó (ERC) i Casellas (PSC) opten per anar a l’atac, Masquef (Junts) es refugia en la moderació i la indefinició independentista i Amelló malda desesperadament per un altaveu. Tots van a la seva. Menys Arbolí, pràctic i coneixedor del terreny, la resta s’ho mira. El portaveu de Junts, amb un to estudiat, menys corrosiu, ja fa alguns plens que opta per evitar l’aire indignat i forada allà on creu que pot fer més mal i Lladó i Casellas, des del govern, no perden de vista que Masquef va guanyar les eleccions. La diferència entre el ple d’aquest octubre i els anteriors és que, en aquesta ocasió, ni Casellas ni Lladó han dissimulat gens bé que Masquef és el seu objectiu. La primera, un punt més incisiva que fins ara i amb un to inequívocament preelectoral i el socialista, burxant on creu que fa mal. Des del govern, doncs, a l’atac.

Junts per Figueres, a vuit mesos de les eleccions, no ha definit encara el candidat. Casellas (PSC) va treure el retolador i ho va subratllar. Aprofitant l’explicació de vot d’una moció de caire independentista, el vicealcalde va interpel·lar Masquef: “La moció ens dona l’oportunitat de fer preguntes.” I, efectivament, les va fer. “És bo –va afirmar– aclarir la vida: Amelló (Cs) és constitucionalista, jo soc federalista; Lladó (ERC) és independentista, i Galimany i Bernils (Junts), també ho són. I vostè, senyor Masquef, que es va presentar pel PDeCAT, i no fa cap manifestació, és independentista? Està d’acord amb Puigdemont, amb Borràs o amb el peix al cove?” Era una trampa clara i Masquef, en aquest ocasió, no va estar ràpid de reflexos. De fet, no va respondre. A Lladó se li escapava el riure en dir: “Alguna paraula més?”. Masquef no es va moure. “Passem a la votació”, va enfilar Lladó. Una estona més tard, el portaveu de Junts va reaccionar. I va dir: “No hem definit candidat. Ara no pertoca. Hi haurà prou temps per discutir-ho. No em defineixo i intento ser neutre perquè represento tots els ciutadans sense excloure ningú”. No va satisfer ningú que volgués saber si és independentista o no.

A l’oposició més residual, Héctor Amelló, des de fa dies, fa tota la fressa que pot, conscient que el procés de desintegració de la seva formació pot arrossegar-lo i que l’espai de la dreta nacionalista (espanyola) té dues formacions –PP i Vox– que el volen ocupar. Amelló abans-d’ahir tampoc va decebre. Quan feia més de mitja hora que estaven amb els precs i preguntes, la regidora de Junts Núria Galimany va intervenir per fer veure que al ple hi havia un “element dissonant”. “Vull fer un prec pel respecte que ens tenim els uns als altres: aquest és el lloc de la paraula, no dels insults. Voldríem demanar que no hi hagués aquest tipus d’elements. No cal parlar amb porcellana fina, sinó des del respecte”. L’alcaldessa Lladó va admetre que acabava de veure, en aquell moment, la tassa del regidor Héctor Amelló en què es llegia “La República no existe, idiota”. L’espanyolista, després de negar-se a retirar-la va acabar expulsat. De fet, segons després s’aixecava la reunió i el numeret va acabar diluït. Visibilitzar-se, tothom ho fa com vol o com poc. El discutible és el mètode.

“No em callaran els que se salten les lleis, pengen pancartes partidistes i silencien els constitucionalistes”, va escriure. A l’esbojarrat submón de Twitter es van prenent posicions. A Figueres, un clàssic que sempre funciona és el “com pitjor, millor”. Els actes incívics i la brutícia són temes estel·lars. En quatre anys poc ha canviat: Vox i PP a Figueres fan campanya a les xarxes des de fa dies. I Amelló nota la pressió i per això accelera. Després de l’insult, què ve?