El Barça paga tributs a la UEFA

Com que no ens podem creure que un àrbitre professional, sense dèficits cognitius i amb l’arsenal tecnològic disponible no detecti que Dumfries ha desviat la pilota amb la mà i no ho faci ni revisar a l’àrbitre de gespa, i com que aquest àrbitre de VAR és el mateix que minuts abans sí que ha dit a l’àrbitre de gespa que interpreti una pilota que frega de manera insignificant en la mà d’Ansu Fati abans del gol de Pedri que acaba sent anul·lat, i com que aquest àrbitre de VAR, de nom Pol van Boekel, és el mateix que en el Bayern-Barça no va ni considerar revisable un penal flagrant sobre Dembélé encara amb 0-0, és forçós concloure que se’ns escapa algun fet amagat, perquè aquesta suma de circumstàncies i, sobretot, la feridora comparació entre dues accions idèntiques separades per pocs minuts i jutjades de manera oposada, no tenen precedents en les quatre temporades d’implantació de la tecnologia VAR. Si alguna cosa havia de garantir la revisió de les accions és eliminar angles morts i posar en relleu accions poc visibles. La tecnologia permet assenyalar un fora de joc per menys d’un centímetre. No ens podem empassar que cap de les càmeres a disposició de Van Boekel l’alertés de les mans de Dumfries. No hi ha cap explicació raonable. No ho va voler veure, i punt.

Aviat sabrem la transcendència d’aquest error. Si el Barça no passa a vuitens, li costarà un disgust per segon any seguit i molts milions d’euros. Sense entrar a considerar cap aspecte futbolístic, hem de ser conscients que el Barça no té res a pelar en la Champions, de moment. Tants anys xiulant l’himne al Camp Nou –amb tota la justificació– i l’operació Superlliga, de la qual el Barça encara no s’ha desmarcat, no s’obliden fàcilment a tocar del llac Leman. Aleksander Ceferin, president de la UEFA, no ens deixa cap alternativa que pensar que ell ni oblida ni molt menys perdona.