Cartes per a la memòria

Barcelona, 18 de març del 1938. Josep M. Faura a la seva esposa Filomena Augé, instal·lada amb els fills a la Segarra: “Cada vegada que sentim xiular una bomba, quedem callats i quiets esperant sentir-la petar. La gent a les tres de la tarda ja omple els refugis amb matalassos i mantes. Barcelona fa llàstima, ha estat tocada per tot arreu, el nombre de víctimes és incomptable.” Camp d’internament Clocher (Gueret), 12 febrer del 1940, Teresa Prats a Joan Tauler, secretari del president Companys, exiliat a París: “Em trobo en una necessitat molt gran tant com tenir de prendre dos cops per setmana dues injeccions de calci. Si em podeu afavorir en alguna cosa us ho agrairé. Saludeu al nostre president, digueu-li que no oblido els homes de lluita”. Llemotges, 29 d’agost del 1940, Mercè Rodoreda a Anna Murià: “Vam deixar París amb una gran recança. Quan ens faltaven dues hores per arribar a Orleans ens van fer decantar de camí, els ponts sobre el riu ja no existien i la ciutat cremava per tots quatre costats. Els alemanys l’endemà passaven el riu i nosaltres només avançàvem intentant esquivar-los...” Episodis d’una guerra –de dues, en realitat– narrats per persones anònimes i per un parell de cèlebres escriptores, totes elles escrivint-se les seves vicissituds. Els petits fragments recollits formen part de l’exposició molt recomanable T’enyoro. Cartes per a la memòria que es pot veure al Memorial Democràtic; ens permet constatar com n’és, de valuosa, la documentació privada per resseguir de primera mà la història quotidiana i social d’una època.