Macedònia dolça o salada?

La maquinària de propaganda d’ERC estava molt ajustada i molt greixada per la sortida de Junts del govern, però costa creure que bo i així se’n surtin, per més preparats que diguin estar per anar sols. Al davant té els descomunals serveis de propaganda i agitació del PSC i el PSOE, que posaran contra les cordes els escolanets del mossèn si no fan la farina plana. Sense anar més lluny, ahir al matí. Ara que a la taula de diàleg ja hi haurà tot el govern, el ministre Bolaños els torna a fer la clenxa al mig i marca els límits de la desjudicialització. No n’hi haurà. Els processos oberts han de ser jutjats. Diu que es va incomplir la llei i que per això hi ha conseqüències als tribunals. La desjudicialització serà per al que passi a partir d’ara, si fan bondat. Amb aquest “Bon dia i tanca’t a Palau”, no és estrany que el president Aragonès aprofités per pujar al darrer replà de la seva escalada cap a les més altes quotes de la misèria. Si fins ara havia perdut els dos socis de la investidura, ahir, pocs minuts abans de fer públic el nou govern, va perdre el soci del pressupost i soci potencial que tothom li donava per fet, encara que no li servia per a res. A la tarda Albiach li va piular que passés a buscar el suport dels comuns amb un llum i que el nou govern naixia mort. Quan minuts després varen anunciar el nou Consell Executiu, ja no vaig tenir paraules per contestar a un amic que buscava respostes. Saps si és dolça o salada la macedònia que han fet?