El nou govern

El nou govern de Pere Aragonès surt de les files del seu partit, un fet que dona més credibilitat a la seva feina i que serveix per allunyar-se de la picabaralla entre socis on sovint la tasca de l’executiu ha quedat anul·lada i tapada. És reconegut en veu baixa pels mateixos interessats que els acords per intentar aconseguir l’autodeterminació i l’amnistia no s’han complert. Els nous consellers no han adquirit aquest compromís i podran dedicar el seu temps a la gestió i deixar al president en solitari, amb el seu partit i el grup parlamentari, en primera línia per recuperar els pactes que entre altres coses han motivat l’últim daltabaix entre Junts i ERC. El nou govern té incorporacions de “cop d’efecte”. El més significat és Joaquim Nadal, retirat de la política i ara en procés d’esdevenir el Mário Soares de la política catalana. Un nomenament inesperat que aportarà experiència i una certa autoritat. La seva figura pot aixecar recels entre els seus excompanys del PSC, tot i que li mantindran el respecte per allò que el coneixement d’ell amb els altres és mutu. Un govern amb perfils ben diferents que rebutja una part de JxCat, que veu una provocació fins i tot en els nomenaments de Nadal i Campuzano en contra de Carles Puigdemont. El nou govern comença a caminar avui. El Parlament fa més d’un any que, davant la fragmentació de criteris, no aconsegueix estabilitat. L’any passat el Parlament només va poder aprovar com a llei important la de pressupostos i acompanyament i per a l’any vinent està en dubte que tinguin llum verd. Aquells que estan pendents de l’aprovació dels comptes tenen l’ai al cor quan Oriol Junqueras afirma que als socialistes catalans ni aigua. Els acords d’ERC són més aviat amb el PSOE, on donen per fet que ERC s’avindrà a aprovar el pressupost general de l’Estat. Temps difícils per al president Aragonès. Des de sempre ha estat difícil poder governar amb minoria parlamentaria, una dificultat que augmenta després d’un divorci traumàtic.