Res a celebrar

Fa 40 anys vaig viatjar a Mèxic i Centreamèrica i entre moltes experiències vaig aprendre dues coses: per la gent instruïda els espanyols érem uns colonitzadors i, si aprofundíem, els catalans érem uns explotadors. Ja els podies explicar que no et senties espanyol i que a Catalunya els immigrants eren tan explotats com qualsevol altre treballador català; no hi havia manera de convèncer l’interlocutor. També vaig parlar amb vells exiliats que mantenien el seu esperit republicà i catalanista, al contrari dels seus descendents, que ja formaven part de la burgesia mexicana. No és el cas de l’historiador José María Murià Rouret, que vaig entrevistar a Presència el 2010 i que ha tingut càrrecs importants en l’administració mexicana i va representar Mèxic en la comissió del V Centenario del Descubrimiento de América el 1992. La seva primera decisió va ser que no es podia acceptar ni “descobriment” ni “celebració”, i van proposar Trobada de dos mons, que es va acabar imposant. Murià, que manté un pont permanent entre Mèxic i Catalunya, va ser el secretari executiu de la comissió i recordava com davant seu a Madrid es parlava amb tota impunitat contra Catalunya, fins que l’últim dia li van trucar des de Barcelona i es va posar a parlar en català, i quan va acabar li van demanar: “¿Por qué motivo hablas en catalán?” Va contestar: “Tinc dos motius: el dret i l’esquerre.” I es va acabar l’amistat. Fa poc el Borbó va ser increpat en la presa de possessió del president de Colòmbia quan no es va aixecar davant l’exposició de l’espasa de Simón Bolívar, i encara va tenir la barra de dir que la conquesta havia portat el “concepte de drets humans” a Amèrica. Avel·lí Artís-Gener, Tísner, un altre català irreductible que duia Mèxic al cor, va aportar una nova versió de la trobada entre dues cultures, amb la novel·la Paraules d’Opòton el Vell, una divertida i documentada paròdia sobre el descobriment, ja que s’intercanvien els papers i son els asteques els qui tenen la mala sort de descobrir la península Ibèrica. Dir que el 12 d’octubre és la festa nacional d’Espanya, amb el rerefons del Dia de l’Hispanitat, és una xacra en les festes i tradicions del nostre país. La jornada festiva és aprofitada per molts ajuntaments i entitats per celebrar actes i fires pròpies de l’època. Demano que reflexionin i traslladin les festes al diumenge i deixin el 12 d’octubre com un dia sense res a celebrar.