La ‘fiesta nacional’

Està molt bé que Espanya tingui un dia de fiesta nacional. Podríem discutir si el protagonisme de la festa no l’haurien de tenir la gent, la societat civil i la cultura, que li donen vida, en comptes del rei, l’exèrcit i la cabra de la Legión, però està bé que les nacions puguin expressar-se llençant petards en comptes de míssils i estaria bé que Espanya celebrés la seva existència en comptes d’enganyar-se amb la tabarra del Descubrimiento i la Hispanidad i el manament de la nación única y indivisible que l’obliga a negar, trepitjar i mirar d’enterrar vives altres nacions, com ara la catalana, no només el 12 d’octubre, sinó tots els dies de l’any.

Convindria recordar-los que quan la Santa Maria va desembarcar Colón a l’illa de Guanahani, rebatejada llavors com a San Salvador, Amèrica ja l’havien descobert mitja dotzena de vegades polinesis, inuits, siberians i víkings en diferents migracions o expedicions entre el paleolític i l’alta edat medieval. El que sí que és genuí d’aquell dia és l’inici d’una colonització memorable per les coses bones i per les execrables (genocidi humà i cultural, saqueig, esclavisme...), fins al punt que tots els territoris colonitzats es van independitzar d’Espanya, cap ha demanat fer marxa enrere i la majoria renega del seu passat espanyol, ans al contrari, la feina és seva per rescatar el que poden de les llengües, cultures i civilitzacions senceres que alguns dels herois de la hispanidad van fer tant per fer desaparèixer.

En tot cas l’autoengany és lliure i els organitzadors de la fiesta nacional a Barcelona (Catalunya Suma por España) estan convençuts que Catalunya i el 12-O són una mateixa cosa. Així ho expressava el president de l’entitat espanyolista, Javier Megino, enmig de les dues mil persones que van celebrar la diada al passeig de Gràcia: “Esto demuestra que los barceloneses i los catalanes son por encima de todo orgullosamente españoles”; “és la mayor celebración no gubernamental por la hispanidad”; “el Día de la Hispanidad es la verdadero fiesta nacional de los catalanes”, i “este es un evento de todos los españoles en el que todos se sienten representados”. I per a certificar-ho, l’acte va finalitzar amb una ballada de sevillanes i l’himne d’Espanya.