Raça humana
Les cotes més altes de la misèria
Informa la UGT que el govern de Madrid, que contínuament reclama més finançament a l’Estat mentre practica el dumping fiscal, ha deixat de gastar voluntàriament gaire bé 2,4 milions d’euros assignats a la formació professional de la xarxa pública durant els anys 2019 i 2020. Si no els utilitza els ha de tornar i admetre la penalització corresponent (la quantitat es descompta de les noves partides). És l’única comunitat que no fa l’ús adequat d’aquests recursos, que es distribueixen atenent a criteris com ara el nombre d’alumnes i docents, la bretxa de gènere, la taxa de pobresa i la dispersió geogràfica. Per què s’hauria de molestar a gestionar-los si en aquesta pàtria on mai no es pon el sol de la llibertat i tothom viu feliç no hi ha cap necessitat d’enfortir els centres d’educació pública que arrepleguen quatre pobres invisibles? Una altra cosa fora que la bossa es pogués destinar a ajudar les famílies de classe alta que han fet tants sacrificis sense obtenir recompensa (Díaz Ayuso dixit), llavors segur que no se la deixarien perdre. Un altre sindicat, CCOO, va denunciar l’abril passat el traspàs de 43,5 milions de diners de tothom a instituts privats en concepte de beques de batxillerat. L’objectiu: reforçar el negoci dels amics i debilitar el sistema públic d’ensenyament que implica els mateixos drets per a tothom i la igualtat de possibilitats per construir el propi projecte de vida professional. Paradís Ayuso, escola d’un espoli immoral que mena de pas en pas cap a les cotes més altes de la misèria –model neoliberal en estat pur, per a alguns molt atractiu.