Els/les millors

La nova crisi en el si de la direcció policial catalana que ha acabat amb la destitució del comissari Josep Maria Estela ha esclatat, segons defensa el mateix director general dels Mossos, Pere Ferrer, per discrepàncies en la feminització del cos. Parlant en plata, que, segons Ferrer, el ja excomissari no coincidia amb l’“orientació política” del conseller Joan Ignasi Elena de promocionar més les dones en llocs de responsabilitat del cos. En qualsevol cas, al comissari sortint ja li han penjat una llufa de masclista de la qual li costarà desprendre’s, sobretot perquè pertany a un àmbit, el de la policia, en el qual la presència de dones, i en especial de dones que manen, ha estat tradicionalment una excepció.

En un món ideal, o només normal, no caldria reservar places per a dones per a una feina concreta i tots els aspirants haurien de ser avaluats només per les seves competències. Però no vivim en un món normal, sinó en un que arrossega segles de marginació per raó de sexe i que fa relativament poc, i amb moltes dificultats, que intenta aplicar uns canvis que no són gens fàcils. Tant és així que proclamar la intenció de feminitzar un cos policial rep, d’una banda, l’aplaudiment unànime de tots els partits que s’omplen la boca amb discursos de paritat, però, d’una altra banda, s’aprofiten casos com la destitució d’Estela amb l’objectiu de generar conflicte i desgastar el rival.

Utilitzar la necessitat d’incorporar més dones a la policia catalana com a arma llancívola política, però, fa un flac favor a la lluita per a la igualtat. De fet, afegeix més arguments a aquells que defensen que amb l’excusa d’assegurar l’equilibri professional s’està afavorint el col·lectiu femení i premiant les dones pel sol fet de ser dones i no pas per les seves capacitats. Favors i paternalismes, els justos. El que cal és garantir una societat igualitària, inclusiva i posar fi a la discriminació estructural entre homes i dones en tots els àmbits. La feina ha de ser per a qui la faci millor.