El jutge Alba no està sol

Un jutge ha entrat a la presó. Es diu Santiago Alba i s’ha provat la seva conxorxa amb l’empresari Miguel Ángel Ramírez per perjudicar la col·lega Victòria Rosell, actual delegada del govern contra la violència de gènere. Al final la causa no va prosperar però es van descobrir lligams d’Alba amb José Manuel Soria, exministre del PP, i se li van imputar delictes de prevaricació, suborn i falsedat documental. La seva condemna confirmaria que la justícia és cega però altres casos fan pensar que s’hi veu molt, amb l’ull dret. Per exemple: encara que està demostrat que entre el 2011 i el 2018 el PP va espiar amb fons públics els seus adversaris, va muntar proves falses contra els independentistes catalans i contra Podem i va impulsar querelles en els tribunals de justícia, mai no s’ha imputat ni Rajoy ni Cospedal, i s’ha salvat Esperanza Aguirre obviant que, en realitat, el que s’ha intentat esborrar és la pròpia corrupció. Pel que fa a la guerra bruta contra Podem, un exministre del tan invocat Chávez ha declarat que la van muntar una organització criminal integrada per un espia israelià, agents espanyols corruptes i un advocat amb contactes amb la DEA. Un fet greu i més greu va ser que mitjans de comunicació en fessin de corretja de transmissió. Ara Feijóo diu que per renovar el govern dels jutges vol magistrats sense afiliació política. I nosaltres ens preguntem: on és la independència d’aquest tercer poder que se suposa que també sosté l’estat democràtic? Per què alguns es permeten fer política des de la seva posició intocable? Santiago Alba no està sol (a la presó potser sí).