Els temes que interessen

Gabriel Rufián, flamant nou candidat d’ERC a Santa Coloma de Gramenet, va passar ahir pels micròfons de La 2 i Ràdio 4 en una entrevista en què va deixar anar algunes perles dins el seu discurs habitual de treure punta a tot i buscar el minut de glòria. Una de les frases que va fer, periodísticament, més o menys fortuna va ser: “A la gent no li interessen molts temes dels quals parlem els polítics” i posteriorment va afegir que a la ciutadania, en canvi, la preocupa especialment com omplir la nevera. Coincideixo en la segona part del missatge. Garantir una nevera plena és sinònim d’unes condicions laborals dignes que és al que aspira tot treballador. Però no només a això. Em preocupa que s’afirmi amb tanta lleugeresa que un col·lectiu de servei públic com és el polític sigui plenament conscient que la feina que fa no és valorada. Ni valorada ni fiscalitzada. Vaja, que no importa. Què és el que falla? La capacitat per explicar allò que es fa en benefici de la comunitat? La despreocupació més absoluta per part de la gent cap a unes administracions que han perdut credibilitat i han guanyat en desprestigi? La conveniència d’uns i altres per mantenir un únic vincle cada quatre anys per continuar fent rodar un sistema que ja no funciona però del qual depenen molts sous? Estem defensant una política en mans d’uns quants que faran i desfaran al seu aire amb l’argument que la gran massa social se n’ha desentès?

Alerta en fer afirmacions que queden molt bé en un titular, però que poden amagar models esgotats que donen la raó als extrems i conviden a trencar-ho tot. Vam començar amb permetre la màniga ampla amb els discursos electorals, perquè tothom sap que l’eufòria dels convençuts accepta sense discussió les mentides i ara ens volen colar sopars de duro quan els compromisos no s’executen. La culpa sempre és de l’altre. Si a la gent no li interessen molts dels temes amb els quals s’omplen la boca els polítics, la solució és ben fàcil. Canvieu de temes. O de polítics.