Brogit molest

Dos afers polítics ben diferents marquen, de moment, la setmana: l’informe de Junts sobre el comportament del seu ja exvicepresident Dalmases amb una periodista del FAQS de TV3, i l’ascens de Sunak a primer ministre britànic, el tercer ja en dos mesos. Ben diferents, però gestionats igualment de manera matussera, i que acaben instal·lant els partits que els protagonitzen en un brogit constant que no fa cap altra cosa que desacreditar-los i empipar el seu mateix electorat. Junts no aconsegueix desempallegar-se del soroll i la discrepància interna, ara amb la filtració de l’informe d’Oranich i les pressions exercides per Borràs. Allargar la dimissió de Dalmases hauria ampliat encara més la divisió en el partit i hauria tancat en fals una mala praxi que s’hauria d’haver solucionat en produir-se. Junts està encara en fase de definició com a força política, més i tot havent sortit del govern, i l’enrenou intern els dificulta bastir una alternativa des de l’oposició, preparar les municipals i esquivar el parany del pressupost del 2023. Encara sort que Turull va accelerar l’executiva de la dimissió.

Pel que fa als conservadors britànics, no cal insistir en el descrèdit. Un militant del Partit Conservador em reconeixia aquest estiu que el mal els venia del Brexit, atiat per ells mateixos com a “sortida endavant” a l’esgotament de la proposta de govern liberal per al país. I ara aplicaran les mateixes polítiques energètiques que la Unió Europea, de la qual van renegar. Sunak finançarà les obligacions als vulnerables, fixarà topalls als preus i nous impostos a les energètiques, exactament el que han pactat els estats “del continent”, com ens anomenen. Que a més, coincideix amb el que reclamava el líder laborista Starmer a l’estiu, a qui ja preparen l’estora a Downing Street per quan s’elegeixi el primer ministre en unes eleccions, i no en una trobada dels quadres de partit. El soroll intern tory els ha dut a la caiguda lliure en les enquestes i han quedat retratats com a partit d’il·lustrats.