El voraviu
Que burra, la Masdeu!
Volten Borràs una colla de dròpols enganxats a tota ballesta que els han parat
A poc a poc l’estrany cas del diputat De Dalmases deixa de ser estrany, deixa de ser cas i deixa de ser De Dalmases. És el cas de Borràs i els que la volten, que déu-n’hi-do la vergassada al cap que tragina cadascú per reaccions que tenen i declaracions que fan. Colla de dròpols enganxats a totes les ballestes que els han parat i que no tenen perdó dels militants per paelles brutes que surtin a emmascarar-los, que n’hi ha moltes. La guàrdia de corps del laurisme (De Dalmases, Cuevillas i Masdeu) són candidats a tot premi llimona, marxívol, vinagre o mosca borda que s’atorgui, però la palma és per a la Joana Masdéu. Potser no sabrem mai amb certesa qui és Joana Masdeu, però vist com i quan ha saltat a l’escena i la mala traça exhibida per piular fakes, és burra, burra, burra. O burro, burro, burro. No és estrany que una ment tan preclara canviï de gènere en adoptar un pseudònim. S’hi ha esforçat de tal manera que costa trobar-li el sinònim més adequat: ase, babau, badoca, bajà, beneita, bleda, borinot, cap buit, cap d’ase, cap de carabassa, cap de fava, cap de meló, cap de suro, capsigrany, carallot, carxofa, ceballot, cretí, curt, curta d’enteniment, curt de gambals, encantat, enze, estúpid, fava, gamarús, gusarapa, idiota, ignorant, imbècil, liró, llanuda, lluç, nècia, obtús, orelluda, pallús, panoli, ruc, sabatot, sapastre, soca, sòmines, tanoca, terròs, tòtila, totxo, tros de quòniam, ximplet, pardal o suro. L’àvia Neus potser triaria sabatot.