Eixamplar la cúpula

Si l’independentisme eixamplarà o no la base, que és la pretensió inicial del junquerisme per abandonar el camí de la contemplació, ja es veurà quan arribi el moment. I quan sigui l’hora també es veurà què haurà estat el que hagi servit per eixamplar-la, que eixamplar-se s’eixamplarà segur, diguin el que diguin ara unionistes i unionistes emmascarats sobre el final del procés. És innegable, des de la fugida d’Egipte comandada pel 56% de Junts, que qui s’eixampla és ERC, tot i que és evident que s’eixampla per la cúpula, més que per la base. Faltava la CUP, després d’eixamplar amb ex-PSC, ex-ECP i ex-CiU. I vet aquí com després de Nadal, Ubasart i Campuzano ara han incorporat Mireia Boya a una direcció general i Maties Serracant a una assessoria de conseller. La feina feta és indiscutible i l’ampli espectre sobre el qual s’ha agafat peix, també. La pregunta a fer al cervell que comanda l’operació per a l’hegemonia independentista seria si això ja situa l’actual govern en un 90% de representativitat, però no s’ha sentit de moment cap declaració institucional en aquest sentit, o jo no l’he sentit. És possible que s’ho creguin. Si amb els tres dissidents proclamats consellers es veien en un 80%, tampoc és res de l’altre món que adjudiquin deu punts més a l’univers cupaire captat. Del 80% al 90% via Mireia Boya. És el que té eixamplar per la cúpula. Sumes que és un dona-me’n dona-me’n, que diria l’àvia Neus.