Keep calm
Tots són la Joana
Pel que fa a la misteriosa Joana Masdeu, em sorprèn la quantitat de tinta indignada i la quantitat de minuts de ràdio i hores de tertúlies polítiques que s’hi han dedicat els darrers dies. És curiós que aquest perfil fals de Twitter sorgit d’algun despatx polític per intentar manipular els estats d’opinió a les xarxes sigui tractat com una gran anomalia, quan resulta que és el dia a dia des de fa anys en aquesta xarxa social. Hi ha perfils anònims o falsos d’altres partits i famílies polítiques –a la Joana Masdeu, malgrat la seva curta vida, li escau etiquetar-la del sector de Junts més verbalment irredemptista– molt actius i àmpliament difosos per càrrecs d’aquests partits.
És una pràctica bruta i barroera però tots hi cauen: també els que ara es mostren especialment indignats i dolguts pel comportament baix dels seus rivals polítics. Jo mateix, i això ho puc escriure en primera persona, vaig ser temptat fa uns anys per membres d’un partit polític per portar un perfil fals a Twitter. A canvi d’una petita quantitat mensual de diners, hauria de portar un usuari fals i difondre dades i missatges que ells no podien difondre directament perquè, és clar, quedarien molt malament si ho fessin.
La conversa va acabar en aquell mateix moment. Vint anys de professió periodística practicada amb honestedat, o això vull creure, i alguna novel·la col·locada a les llibreries, potser donen per a alguna cosa més que per fer de trol d’internet. Però, sobretot, no és com jo entenc que s’ha de produir el debat i la confrontació política en una democràcia sana. No vaig tornar a saber res d’aquella gent, ni si aquell trol anònim va acabar naixent a través d’algun periodista de moral més oberta que la meva o d’algú més necessitat de diners. Però, quan veig el comportament de tants a les xarxes, no deixo de pensar en aquell episodi i en el fet que, en realitat, tots són la Joana.