opinió
Pim-pam-pum Dalmases
Dijous seguirà l’afer Dalmases a la comissió de l’Estatut del Diputat del Parlament. Serà un dels temes estel·lars. “Pim-pam-pum Dalmases.” L’afer comença a quedar lluny, tot i l’acurat informe actualitzat sobre els fets de Magda Oranich. Soc contrari a les pressions polítiques, les escridassades de polítics a periodistes, com també a les abraçades públiques de periodistes amb polítics. No hi ha norma escrita però dins del periodisme de saló quan tothom es posa al seu lloc la barreja de les dues espècies és més sana i funciona millor. Sense voler entrar en detalls, els fets són clars: l’entrevista que va fer Cristina Puig al FAQS al mes de juliol a Laura Borràs no va agradar a Dalmases. Ja no hi havia res a fer, tot i que crec que es va preguntar tot allò d’interès per al públic davant la situació jurídica de Borràs. Després a Dalmases se li va “escalfar la boca”. Tard. Però es va disculpar i n’ha pagat de llarg les conseqüències. L’afer s’hauria d’haver acabat perquè no té cap sentit seguir fent escarni d’un diputat que des del primer dia de legislatura ha volgut protegir –probablement en desmesura– Laura Borràs. L’afer ha servit per tapar el daltabaix als Mossos, el futur dels pressupostos o que ERC ha perdut totes les votacions al Parlament des que Junts va decidir abandonar el govern. Rebaixat, però, seguirà l’afer Dalmases. És la conseqüència del malestar provocat a Junts després de la sortida del govern. Pel cap baix 250 persones en càrrecs han quedat sense feina injustament del matí al vespre. Ho han acatat sense quedar-se amb les mans plegades acceptant la derrota i Dalmases és el cap de turc d’una situació de divisió a Junts que no es pot tancar en fals i que han d’abordar com més aviat millor, abans de les campanyes electorals, Jordi Turull i Laura Borràs.