Per la Carolina de la ‘favela’

Posar fi a la gana: “No podem acceptar que milions d’homes, dones i nens –més de 30 milions– no tinguin res per menjar.” Protegir l’Amazones: “El país i el planeta ho necessiten. Un arbre val més que una tona de fusta extreta il·legalment pels que només pensen en el lucre. Quan un nen indígena és assassinat pels depredadors, mor part de la societat.” Lula da Silva, de nou president del Brasil per la màxima necessitat de posar fi a la letal dictadura ben poc encoberta de Bolsonaro. Aquesta victòria la dediquem a la Carolina de la favela, que va dir als anys seixanta que al Brasil ha de governar una persona que hagi passat gana perquè pugui entendre i combatre aquesta xacra. Carolina María de Jesús (Sacramento, Minas Gerais, 1914-São Paulo, 1977) ha entrat en la història –d’on és fàcilment oblidada– per haver estat la primera dona escriptora pobra i negra que va aconseguir un important èxit literari amb l’obra Quarto de despejo (habitació de deixalles), publicada el 1960 i de la qual es van vendre 6 milions d’exemplars. Cada nit, després d’haver collit cartrons i ferralla, amb els peus descalços i l’esquena destrossada, després d’haver ficat al llit els fills afamats –“És horrible veure que un nen menja engrunes i pregunta: n’hi ha més?”–, enganyava el cansament i escrivia en fulles arrugades i trobades al carrer –fins a 5.000– la cruel monotonia de la misèria i la desesperança. Per la Carolina de la favela i pels indígenes i negres i activistes pels drets humans, perquè no siguin exterminats, ni les dones menyspreades, ni l’Amazones destruït, saludem Lula.