A la tres
Infrautilització olímpica
El tinent d’alcalde de Barcelona Jaume Collboni reconeixia divendres que les instal·lacions de l’Estadi Olímpic de Montjuïc estan desaprofitades i que per això part de la infraestructura es condicionarà per acollir catorze empreses emergents en l’esport. No és necessari que Collboni ho admeti, perquè és una evidència. Passar pel Lluís Companys en qualsevol moment de l’any és desolador. Una macroestructura esportiva buida que únicament es fa servir en alguna activitat puntual com la Festa dels Súpers o algun concert esporàdic. Probablement les seves dimensions gegantines siguin un dels principals problemes que té. Amb una capacitat de 55.000 espectadors per als actes esportius i fins a 68.000 espectadors per a concerts, no tothom pot omplir-lo. Coldplay ho farà quatre dies l’any vinent. D’acord. Però i la resta de l’any? Barcelona es pot conformar a utilitzar l’Estadi Olímpic de manera puntual? Probablement no. Del record olímpic ja en fa tres dècades i mentrestant la degradació és important i els costos de manteniment, encara més.
Aquest, però, no és un problema exclusiu de l’Estadi Olímpic. Els pobles catalans estan plens d’edificis pensats en un moment determinat que han quedat en desús mentre que una gran quantitat d’entitats reclamen espais. D’exemples la geografia catalana n’està farcida. No només són obres modernes superlatives sinó que hi ha edificis històrics que si no s’hi actua tenen els dies comptats. L’Hivernacle de la Ciutadella, protegit com a bé cultural d’interès i acabat el 1887, n’és un clar exponent.
El problema sol ser de diners, però també és de concepció, no només amb les grans infraestructures ni amb els edificis amb història. L’espai públic sovint està desaprofitat. La Copa de Girona no es tornarà a fer servir fins a les Fires de l’any vinent. I és un macroespai al costat del centre i d’un parc com la Devesa que bàsicament s’usa per posar-hi el mercat. Segurament les administracions haurien de recórrer a la imaginació –si el diner va curt– i pensar com tornar vida a edificis i espais que no mereixen ser ignorats.