Amb qui hem de ser solidaris?

El conseller de Drets Socials Carles Campuzano proposa a empreses, ciutadania i administracions crear una “gran aliança de país” per ajudar la població més vulnerable a afrontar “l’hivern complicat” que ve. La Fundació Arrels, que atén persones sense llar, ha llançat un contundent SOS per l’increment de casos i també sol·licita a la ciutadania que doni un cop de mà a qui és expulsat de casa perquè no ha pogut pagar el preu en constant augment. Realment la solidaritat és un valor essencial practicat per persones i entitats que n’emparen d’altres i s’emparen a elles mateixes perquè és la cooperació i no la competició el que afavoreix la supervivència de l’espècie. Dit això, també em pregunto si no ha arribat l’hora que les administracions –totes i totes a l’una– prioritzin de forma prioritària l’emergència social. En el cas de Catalunya: aprovació de la llei del sensellarisme i més eficiència amb la renda garantida de ciutadania. Hi ha problemes i pot haver-hi solucions: l’Ajuntament de Barcelona i la Sareb arriben a un acord per facilitar lloguers entre 50 i 250 euros segons els ingressos de les famílies. La Sareb gestiona al territori 12.700 habitatges. No caldria estendre aquests acords arreu? O traspassar els pisos als municipis? Estan pagats de sobra! Mentrestant continuen els desnonaments i la societat es fragmenta entre els pocs que s’enfilen cap a les classes altes i els molts que cauen en la precarietat. Per cert, s’han fixat que els bancs també defensen la solidaritat? Que sigui el client qui assumeixi l’impost pels seus guanys extraordinaris!