El voraviu
Terrorista Barrionuevo
Els ‘gerros xinesos’ de Felipe confirmen les misèries del règim del 78
Moure els gerros xinesos d’allà on estiguin agafant pols i exhibint formes té riscos, però s’acaba de demostrar que a vegades és molt convenient. Té riscos fins i tot si és per celebrar el quarantè aniversari de l’adveniment felipista. Ja sigui perquè estan desentrenats i el periodisme els desborda o perquè (com deia dijous) es fan grans i l’edat els permet anar més descucats i descocats, demostren que són un risc per al seu propi relat, però una oportunitat per a la història. Una manera d’acostar-nos a la veritat de la Transició i el règim del 78. La setmana passada, va ser Narcís Serra i, aquesta, ha estat José Barrionuevo. L’un confirma amb tota la indolència de què és capaç (que és molta) la vocació de palangana que van descobrir, perquè, segons ell, el 23-F els obligava a protegir la incipient democràcia i a amagar el frenesí sexual del rei. L’altre, presumint sense pudor del terrorisme d’estat pel qual va ser condemnat. Sense cap vergonya per haver donat ordres en episodis tan repugnants de l’exercici del poder, i sense cap vergonya per haver-nos refregat una vegada més la diferència entre, d’una banda, la manera com el va tractar la justícia i com se li va concedir l’indult a ell (terrorista condemnat) i, de l’altra, com ha procedit la justícia i com s’han concedit els indults als líders independentistes. A mi em sobren, això sí, les hipòcrites esquinçades de camises dels qui ens volen fer creure que la podridura del suposat estat de dret és patrimoni de la dreta.
